Accions preferents i productes bancaris. Reclama la teva inversió

Accions preferents i productes bancaris. Reclama la teva inversió

Ens trobem immersos en una època especialment convulsa pel que concerneix al sector econòmic financer perquè, com sabem a la data, les sentències fermes contra la banca s’acumulen una rere l’altra.

I, és que no és, ni ha estat tema fútil la mala praxi amb la que les entitats han estat incorrent en la comercialització de productes financers complexos de risc als seus clients. Entre aquests productes es troben, per exemple, les accions preferents i els productes estructurats.

Dins de la categoria de productes complexos de risc, hi trobem les accions preferents, que han comercialitzat la majoria de bancs andorrans, i que han estat objecte de litigi en seu judicial precisament per la negligència informativa en la qual va incórrer l’entitat en la seva comercialització.

Dins d’aquestes accions preferents cal tenir en compte que si algun client vol interposar demanda per aquelles comercialitzades per Banca Privada d’Andorra ho ha de fer abans del 20 d’abril d’aquest any, i que si se sent perjudicat per aquests productes es pot adreçar a l’ACU, on l’informarem del que pot fer.

Que diu la justícia

Es precisament aquesta manca d’informació als clients la que ha reconegut recentment el Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència núm.195/2018 de 30 d’octubre de 2018, en la qual es mostra implacable contra els arguments en apel•lació de la banca i obre la porta a milers de preferentistes afectats per a iniciar les seves reclamacions i poder recuperar la totalitat de la seva inversió.

Una qüestió de fons d’una gran magnitud jurídica és la relativa als terminis de prescripció per a poder entaular acció judicial contra l’entitat amb totes les garanties.

Sobre aquesta qüestió el Tribunal Superior de Justícia s’ha manifestat en la mateixa línia en la qual en el seu moment ho fes el Tribunal de Batlles considerant que “El termini per reclamar en aquests casos no és el de la subscripció o perfeccionament del contracte, sinó en el moment en què pot acreditar-se pel client que el producte contractat no és allò que el creia que contractava.

En aquest cas no hi ha dubte que la decisió de l’AREB del 21 d’abril de 2016 d’amortitzar les preferents de Banca Privada d’Andorra resultarà decisiva per constar la pèrdua del capital invertit”.

La transcendència social de tot això, provoca que centenars de petits estalviadors i inversors, que de forma “sorprenent” han vist com s’esfumaven els seus estalvis o perdien la inversió realitzada en un obrir i tancar d’ulls en haver adquirit un producte financer, l’abast del qual, els requisits, i la incidència en la seva esfera econòmica amb elevats riscos que desconeixien i ignoraven a la data de subscripció del contracte.

I, és que la recent decisió de la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ), ve a confirmar la sentència del Tribunal de Batlles de 17 d’abril de 2018 que declara la nul•litat del contracte de compravenda d’accions preferents per vici en el consentiment, condemnant a l’entitat bancària a la devolució al client del principal invertit, en el cas d’aquesta sentència 50.000 Euros, més els interessos generats.

Preferent no vol dir exempta de risc

Això significa que el Tribunal entén que quan parlem d’accions (participacions) preferents lluny de la confusió, a la qual ens pot induir el sentit literal del propi concepte com a prioritari en l’àmbit financer, el seu significat i abast és totalment contrari, amb uns riscos inherents realment importants per a l’inversor.

Riscos que aquest no només ha de conèixer sinó entendre amb caràcter previ a l’adquisició del producte a fi d’assumir sí així és la seva voluntat, amb coneixement de causa, el risc de la inversió. De tal forma que, la informació subministrada per l’entitat al client sobre el producte i riscos associats ha de ser completa, clara i senzilla havent d’assegurar-se que el client ha entès el funcionament i abast del producte.

En particular, la possibilitat d’incórrer en pèrdues en el nominal invertit (com així ha succeït en aquest cas després de l’amortització); el fet que no existeix una garantia de negociació ràpida i fluïda en el mercat en cas que és desitgi vendre l’instrument financer i que el qualificatiu de “preferent” no significa que els seus titulars tinguin la condició de creditors preferents (com és podria deduir del seu nom) sinó que en l’ordre de recuperació és situen únicament per davant dels accions ordinàries, són sense cap dubte característiques essencials del producte que no poden passar desapercebudes per a l’inversor, màximament si aquest té un perfil conservador i amb escassos coneixements financers.

I, és que des del punt de vista normatiu i marc jurídic aplicable en l’àmbit de la contractació de productes financers que la normativa sempre ha estat proteccionista respecte al dret d’informació que correspon al client/consumidor perquè, en definitiva, és el substrat sobre el qual es fonamenta el seu poder de decisió i conseqüentment el seu consentiment.

Si bé és cert que l’entrada en vigor de la Llei 14/2010, de 13 de maig de règim jurídic dels entitats bancàries i règim administratiu bàsic dels entitats operatives del sistema financer (reflex de la transposició de la Directiva Europea coneguda com MIFID) va suposar l’adopció d’uns protocols i marc jurídic més exigents, no significa insistim com hem apuntat, que anteriorment els clients estiguessin legalment desprotegits.

Que han de fer el clients

En aquests casos és important que sàpiga que el fet d’haver adquirit altres productes financers no acredita el seu perfil d’expert en l’àmbit financer ni resta viabilitat a la futura interposició d’una reclamació. A més, en aquests casos càrrega probatòria correspon a l’entitat bancària qui ha de provar que el va informar de forma clara, precisa, suficient i correcta sobre el producte que li oferia, i riscos.

Trobant-nos davant un panorama jurídic com l’actual tan favorable per al consumidor-preferentista instem a tots els afectats a reclamar la seva inversió.

És el moment de començar a dir prou als abusos bancaris i obtenir la tutela judicial que com a consumidors es mereixen els afectats.

La majoria d’entitats financeres del país estan contaminades per aquesta mala praxi en el que a accions preferents es refereix.

Cal recordar la lluita judicial entaulada per Mora Banc Grup, SA, entitat que, davant els múltiples pronunciaments desfavorables per als seus interessos que s’anaven donant en les diferents instàncies judicials, va presentar a la desesperada recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, recurs que ni tan sols va ser admès a tràmit.

Fes un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència com usuari. Si segueixes navegant estaràs donant el teu consentiment per acceptar aquestes cookies i també estaràs acceptant la nostra política de cookies, accedeix a l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies